Londres

LONDRES

(Opinió)

Després d'uns dies a Londres no em puc estar de fer unes reflexions. Vagi per endavant que sento una certa fascinació per la capital del Regne Unit malgrat el seu clima, que no és que sigui fastigós, però no és mediterrani i jo tot i que no vaig mai al mar, necessito saber que hi és a uns quaranta quilòmetres de on visc. Dit això intentaré explicar el que m'agrada de la ciutat.

Fa cinquanta anys vaig anar-hi per primera vegada i el que d'entrada em va sobtar va ser el color. Era tardor avançada i tot era vermellós: les fulles que quedaven als arbres, les cases típiques de totxo... fins i tot les cabines telefòniques i els busos eren de color vermell (potser massa viu). La tardor anglesa és magnètica. En aquella època jo treballava en la indústria de la moda i el meu viatge va ser provocat per l'explosió de la minifaldilla. Segona fascinació. ¿Com una gent tan conservadora ho trencaven tot escurçant les faldilles de les noies fins arran de les calces? La resposta era "la democràcia". Tothom podia fer el que volgués mentre respectés als demés. Parlo de l'any 65 quan s'excremència el general Franco encara estava molt viu, el cabró.

Més endavant vaig anar coneixent la seva organització política, que no és perfecte, però que tot i ser una monarquia, és en certa manera admirable. Els que es van convertir en amics a partir d'acollir els nostres fills als estius quan estudiaven anglès, ens explicaven les vegades que parlaven amb el representant parlamentari de la seva circumscripció. Només havien de demanar hora per explicar-li els problemes que a ells els semblaven importants. Això de tenir el polític electe a l'abast ho considero molt important.

El teatre. Aquest és un punt bàsic per gaudir de una de les meves aficions importants, i el teatre a Londres forma part de la vida dels seus habitants. Possiblement hi hagi altres ciutats que avui estiguin més a l'avantguarda, com Berlin o Buenos Aires, però la capital continua sent un dels puntals d'aquest món, especialment en musicals i clàssics. Als teatre públics com el National Theatre, o al Barbican, s'hi afegeixen els del West End i més enllà els del OffWestend, o Fringe. La oferta és immillorable, tot i que últimament els teatres del centre aposten massa per la oferta comercial i turística.

Acabaré mencionant una cosa senzilla, però que fa la vida més agradable als londinencs que s'han de desplaçar per zones molt àmplies per anar a treballar. La Xarxa de transport: busos, metro i rodalia. Milers de busos de dos pisos transporten quantitats ingent de persones, des dels que fan rutes llarguíssimes fins als dels barris, aquests normalment d'un sol pis. El metro (Tube) arriba a quasi totes les zones de la ciutat, però no diria que sigui millor que el de Barcelona, que crec que està molt bé. El que sí és molt antic, el primer del 1863, fa 152 anys i funcionant amb carbó. Però el que destaca és la xarxa de rodalia, per la seva cobertura i la seva puntualitat. Tot i que els londinencs es queixen que la Dama de Ferro els hi va fotre destralada, són exemplars per la neteja, capacitat i puntualitat. Te'n pots refiar a ulls clucs i les indicacions són claríssimes. Anglaterra té poc quilòmetres de Alta Velocitat, només la part d'Eurotúnel que ve de Paris, menys de 100 Km., en canvi ha invertit en els trens que utilitzen milions de persones cada dia. No van a tota llet, però si de pressa i puntuals perquè els governants consideren que l'important és que tothom pugui arribar a destí amb puntualitat, i això és realment envejable.