Shakespeare

SHAKESPEARE

(Opinió)

Aquesta nit al Maldà he vist la peça Shaking Shakespeare, una obra fresca que val molt la pena de veure. Demà a poc que pugui en faré la ressenya, però ara vull explicar una anècdota. En anglès el verb to shake, entre altres coses vol dir sacsejar, brandar, o sigui que l'obra la podríem traduir per Sacsejant Shakespeare i el títol és escaient perquè ve a dir que sacsejant-lo, removent-lo, surten altres coses, altres maneres de fer-ne la lectura.

L'anècdota: un investigador italià sosté la teoria de que Shakespeare era sicilià. Minchia! va escriure Il Corriere della Sera, el diari de més prestigi de Milà —minchia s'ha de traduir com "la polla", i és una expressió en dialecte palermità que gràcies a l'immigració interna s'ha incorporat al llenguatge del nord—. Però el professor ho documentava a la seva manera. El jove Shakespeare sicilià es va veure involucrat en problemes importants i va tenir d'emigrar pel sistema de cames ajudeu-me, i en la seva fuga va passar per Verona i Venècia, on va conèixer les llegendes de Romeu i Julieta, i Otello. Va acabar a Londres a casa d'un tiet que el va acollir i com que feia poc se li havia mort un fill de la mateixa edat que es deia William, el va rebatejar amb el mateix nom. Per acabar-ho d'arreglar, el jove es deia de cognom Scrollalanza, que s'ha de traduir per scrollare=brandar i lanza=llança, o sigui  "branda la llança" que en anglès seria shake (branda) spear (llança); sakespeare.

Realment penso que el professor sicilià havia abusat del limoncello, que és un licor fluix però apelagós i embafador i a base de trafegar-ne molt també engata, però no em negareu que la història és preciosa i val la pena fer-la córrer. Gràcies a llegendes com aquesta, alguns no ens avorrim.