THE FUNAMVIOLISTAS
(al Teatre de l'Ateneu d'Igualada)
Aquest és un d'aquells espectacles que
no saps si classificar com a musical, concert o mim, perquè hi ha una mica de
tot. Per altra banda m'agradaria saber a qui cony l'importa etiquetar una representació,
quan el que compta és si funciona o no funciona. Penso que és un concert amb un
fil conductor; m'explico.
Al escenari apareix una noia amb una
funda de violí i una maleta. Estem al carrer perquè hi ha una farola i un banc.
La noia s'asseu i treu un paper que desplega i els espectadors podem llegit
"despido", o sigui que sembla una intèrpret que ha sigut acomiadada.
N'apareix una altra també amb una maleta i la funda d'una viola, que desplega
un paper similar i finalment una tercera, aquesta amb la funda d'un contrabaix,
també amb el document de l'acomiadament. No tenen on anar i s'instalen en
aquella plaça o carrer al empar del banc i la farola, es relacionen i comencen
a tocar.
Des seguida queda claríssim que no és
un concert a l'estil convencional, doncs els instruments serveixen, a més de
tocar, per fer tota mena de sorolls per ambientar el que fan. Comencen amb una
peça de Massenet i van tirant amunt, movent-se, fent ganyotes de vegades
extremes, com si fossin clowns de circ. A la tercera, la part d'una simfonia de
Mozart es comencen a esvalotar i hi introdueixen un ritme de boogie-boogie, per passar a confondre-ho
amb la cucaracha —aquella que no podia caminar—. Enfilen amb el libertango d'Astor Piazzola, i fot-li
que és de Reus. Mentrestant canvien de vestuari, perquè es fa de nit i van a
dormir, es fan la punyeta, s'ajuden... mentre van tocant.
És una molt bona idea, però... No és
fàcil aguantar quasi vuitanta minuts sense altra cosa que el que he explicat,
ja que al cap d'una estona ja no sorpren.
L'escenografia ja l'he mencionat: un fanal i un banc de carrer. El vestuari està força bé i el moviment
escènic està cuidat. Elles actuen amb convicció, són bones en mim i correctes
com a instrumentistes, però penso que no hi ha prou xixa per una funció d'hora
i vint.
L'Ateneu d'Igualada, que és un teatre
gran, quasi ple i els aplaudiments han estat generosos, doncs el públic s'ho ha
passat bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada