29 d’oct. 2016

La Celestina

LA CELESTINA
(al TNC)



Segons alguns, Fernando de Rojas és l'autor de La Celestina; atenent a uns altres, no. Les autories a finals de l'Edat Mitjana no estaven massa clares, però al marge d'això, considero que és un peça important de la dramatúrgia espanyola del seu moment, però si la comparem al que va venir després, l'anomenat Segle d'Or, per a mi és una obra fluixa que fa aigües per bastants costats. Sé que les comparacions són odioses. Un exemple: perquè dos joves de bona família no intenten un acostament normal, un festeig i casament sense complicacions? No són  pas Capulets i Montaguts. Per aquest motiu sempre m'ha semblat una història amb un plantejament fals, i per això trobo equívoc llogar una alcavota per acostar-se. També penso que així com els grans  que van venir posteriorment —Lope, Calderón i companyia— imprimien una marxa potent a les seves històries que tiraven endavant amb bon ritme i alegria, la Celestina va més lenta que un Rodalíes i el text és pesadet i no massa brillant. Dit això, anem al que hem vist avui.
El primer que ens apareix és una escenografia fosca amb unes campanes que pengen del sostre i una estrella de David, suposo una al·legoria a la família de Rojas que es veu que eren marranos, o sigui falsos conversos. Els pares de Melibea comenten que la nena ja té edat de casar-se i en la següent escena apareix Calixto empaitant el seu falcò de caça i es troba amb Melibea. Queda prendat però ella el refusa, casta i virginal, però ell automàticament posa la directa i instigat pel seu criat Sempronio contracta la vella alcavota...
Com he dit l'arrencada és absolutament falsa i amb aquest plantejament tot grinyola; i José Luis Gómez, que ha dirigit l'obra, ha estat fidel al text i lògicament han grinyolat junts. També hi he vist incongruències en el vestuari, que aparentment feia patxoca, però... com és que un moment determinat Melibea apareix quasi nua, només coberta amb uns sostenidors breus i moderns i unes calcetes mínimes (semblaven de setí) de color carn? Al segle XV em temo que les noies verges anaven més cuirassades; les altres ni sabien que eren unes calces. O en algun plantejament, com quan al criat Pármeno, Celestina li ofereix Areusa, una de les seves putes, ella estirada damunt una màrfega absolutament conilla i ell es posa a copular totalment vestit, fins i tot amb les botes posades. Jo no sóc partidari de la discriminació, ni de la positiva ni de la negativa, o sigui que o tots moros o tots cristians.
L'escena quasi final de l'encontre de Calixto i Melibea a l'hort, quan es troben i fan l'amor (?) m'ha semblat més una violació que amor i tot fet amb realisme, doggy style... però ella amb les calces posades. Per altra banda m'ha semblat que les actuacions, exceptuant la de José Luis Gómez, han estat poc matisades en general i excessivament cridades en moments puntuals. El fet que el paper protagonista l'hagi fet un actor en contes d'una actriu, no m'ha aportat res especial.
En fi, per a mi no ha sigut una gran nit de teatre, i mira que al Gómez i als de La Abadía els tinc un gran respecte; penso que avui han escollit l'obra equivocada. A mi se m'ha fet pesada i llarga. Llàstima, hi tenia grans esperances. Tot i així la tanda d'aplaudiments ha estat notable i una noia que tenia al meu darrere quasi em perfora el timpà cridant bravo com si Calixto li estigués fent l'amor a l'hort de la manera de l'escena abans esmentada, o sigui quasi violant-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada