4 d’ag. 2017

Tell Me on A Sunday

TELL ME ON A SUNDAY
(al Versus Teatre)



          Aquest és un musical que, com tants ha sofert força adaptacions i varies modificacions al llarg de la seva vida. Jo el vaig veure l'any 1983 al Palace Theatre de Londres sota el nom de Song and Dance, un muntatge de Cameron McIntosh —qui si no— que va agrupar Tell Me On A Sunday i Variations. La primera part és la "song" i la segona la "dance".
          Al Versus s'ha fet Tell Me On A Sunday, la part cantada, un monòleg on la protagonista, una noia anglesa que ha anat als USA s'enamora repetides vegades dels homes equivocats. És una peça difícil que exigeix molt de la intèrpret, tan com a cantant com a actriu, ja que "parla" amb els seus amants, escriu cartes a la seva mare i es fa reflexions, però no té mai oponent al davant, una mena de recital però molt teatralitzat.
          Penso que el director Ferran Guiu ha comés dos errors de plantejament; el primer i més important ha estat posar inalàmbric a la cantant. El Versus és un teatre petit, 120 butaques, al que no calia dotar d'amplificació electrònica, sempre procliu a la distorsió si l'intèrpret "apreta" molt. Tampoc tinc clar que la sonorització estès molt encertada, Lu Fabrés te molta potència i hi havia moments àlgids en que la veu saturava. El segon problema per a mi ha estat l'acompanyament musical.
          Penso que la partitura, excepte en els moments en que la noia està emprenyada, és intimista i els matisos són importants. Entenc perfectament que en un muntatge modest no es pugui disposar d'una orquestra amb cordes per acompanyar la veu —hi havia moments que la música demanava a crits un violoncel—, però el saxo m'hi ha sobrat, n'hi havia de sobres amb la flauta i el clarinet, però el vertader problema ha estat la bateria. Excessiva, rockera i monòtona. Ni per un segon ha fet servir les escombretes i ha abusat de les baquetes de feltre damunt el "ride". La meva opinió és que el trio musical no ha ajudat a la cantant.
          El Versus a mitja entrada. L'agost i començar tan tard penso que no ajuda, però és el que hi ha.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada