IL NOME DELLA ROSA
(al Teatro Argentina de Roma)
S'apaguen els llums
del magnífic Teatro Argentina i de
darrera el telò apareix un benedictí vell, molt vell. És l'Adso, el que molts
anys enrere, sent adolescent, com a acòlit del seu mestre el franciscà Guglielmo
de Baskerville, van arribar a aquell monestir perdut entre les muntanyes del
nord d'Itàlia per defensar, davant la representació papal, que Jesús era tan
pobre, que no era ni amo de la túnica que portava. Així comença Il Nomme Dell Rosa, recordant tot el que
va passar en aquell moment crucial de la vida del jove monjo.
L'adaptació que ha
fet Stefano Massini del llibre d'Umberto Ecco és molt fidel a l'original,
sempre salvant la reducció obligada d'una novel·la extensa a una obra teatral
de dues hores vint minuts. Aquí l'important és mantenir la idea central: un
relat netament policíac ambientat a principis del segle XIV dirigit per un
investigador que com a bon escolàstic era seguidor d'Aristòtil i per tan coneixedor de la Poètica i
convençut de que hi havia un segon llibre que parlava de la comèdia, fet que
origina una trama d'assassinats. A aquestes altures desvetllar això ja no és
cap spòiler. Si aquí hi ajuntem el debat sobre la pobresa de l'església i
altres elements com la inquisició (santa, l'anomenaven), tenim un seguit d'elements
suficients com per conformar una intriga fenomenal.
La posada en escena
de Maragherita Palli és superba; tot passa en un sol escenari, però mitjançant
la il·luminació, unes projeccions i una estructura metàl·lica que conformen
dues escales laterals, fa que ens trobem en els diferents àmbits del monestir:
la biblioteca, diferents sales del convent, el laboratori de l'herbolari, la
cel·la on dormen els dos viatgers i fins i tot el pati amb una tècnica tan
senzilla com avançar-se davant l'escenari i cobrir-se amb la caputxa monacal,
doncs representa que fa molt de fred.
Tretze actors en
estat de gràcia dirigits molt bé per Leo Muscato fan múltiples papers, des de
monjos, soldats, delegació papal, franciscans i una sola noia, en el rol de la
plebea que viu al poblat prop del convent i que es prostitueix per una mica de
menjar i una nit fa l'amor amb l'adolescent Adso, cosa que el marcarà per a
tota la vida, fet que mai més podrà oblidar, deplorant no poder-la ajudar a
sortit d'aquella pobresa i lamentant-se també de no conèixer ni el seu nom.
Ecco mai va desvetllar de on venia el títol Il
Nome Della Rosa, però molts creuen —jo entre ells— que és el nom d'aquesta
adolescent, una rosa recent esclatada entra tanta misèria.
El Teatro Argentina ple fins a la bandera.
Jo vaig aconseguir les entrades per l'últim dia i quasi de miracle. Massini és
un autor admirat a Itàlia, i aquesta obra que va estrenar a Torí l'any passat,
i ha voltat per diversos teatres d'Itàlia ha estat molt ben acollida a tot
arreu. No m'estranya, doncs està molt ben portada i amb actuacions excel·lents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada