Festival Píndoles Jornada III

PÍNDOLES FESTIVAL DE MICROTEATRE

(al Catell de Montjuic)

JORNADA III

          La tercera jornada del Píndoles Fest va començar accidentada. La pluja va fer acte de presència i va obligar als organitzadors a fer canvis. Tenint en compte que l'speaker del festival era Sant Francesc —que deu tenir bon rotllo amb Sant Pere— va costar d'entendre aquesta intromissió humida, però els organitzadors amb la celeritat i el eficiència que els caracteritza, van fer alguns canvis d'ubicació en un plis plas... i una vegada tot arreglat, va deixar de ploure. Anem a les obres que es van veure.

          ARPENAZ 4.1 — Obra de Fèlix Casanellas. Una parella jove surt d'una tenda de campanya; deuen estar d'acampada. la noia es maquilla una miqueta i el xicot li demana que li faci a ell, només una ratlla d'ombra als ulls. Ella li fa, però de seguida li vol treure, però ell la vol mantenir. Especulacions sobre el rols de gènere, però tot queda una mica curt.

          ALEX BARTI — És un espectacle de titelles per adults de la mà d'un extraordinari Alex Mihailovski. D'un petit piano de cua "surt" Barti, que es mou amb desinvoltura i fins i tot un cert desvergonyiment. Toca el piano, la guitarra i es passeja entre el públic sense timidesa.  Jo no sóc massa de titelles, però vaig quedar bocabadat per la qualitat de l'espectacle que no queda limitat per les habilitats del titellaire; hi ha gags molt bons que el fan passar per sobre d'un espectacle simpàtic.

          AMBULANTIS — Aquesta és una peça de les anomenades "multidisciplinar" de creació col·lectiva dels seus intèrprets i dirigida per Anton Coimbra. Ens parla de les persones que s'han hagut de traslladar dels seus llocs d'origen i ho fan amb veus gravades i projeccions. És un teatre fosc que a mi no m'entusiasme, però jo anava amb dos néts meus grans i els va encantar. Em va recordar el Teatro de los Sentidos que es fa al Polvorí.

          EL SOPAR — Monòleg de Núria Corominas on una noia tot sopant es queixa que la seva mare ja no fa mitja i es passa les hores pedalejant en una bicicleta estàtica. Filosofa sobre el capitalisme i tot un seguit de temes que sembla té pendents amb ella mateixa... o potser amb la seva mare, que no apareix en escena. Em va semblar fluixa.

          LA INVERSEMBLANT PERIPÈCIA... — Comèdia de Sílvia Navarro, dramaturga que ens té acostumats a l'excel·lència amb les seves obres curtes, com Rest In Pis. Aquí el protagonista atura el cotxe viatjant pel desert de Califòrnia perquè el seu gos baixi a fer un riu (m'encanta aquesta expressió que feia servir el meu pare) i ell ensopega i es dona un cop al cap. Es desperta en una mena de bar i descobreix que és un món paral·lel. John Lennon encara és viu i fins i tot Ringo Starr ha aprés a tocar la bateria decentment...

          WELCOME TO BERLIN — Dramatúrgia, direcció i interpretació de Núria Deulofeu i Jaume Viñas. Sembla que això havia de ser una webb-sèrie, però es va quedar aquí. Una parella que, tot i rondar la trentena, no poden viure junts per falta de pasta, es troben en una disjuntiva: ella acaba de rebre una beca per anar a treballa a Berlín. En 24 hores han de decidir que fan amb el seu amor.

          S'ha acabat el Festival Píndoles. El meu balanç és positiu i com és natural amb 18 obres hi ha hagut de tot; descobriments importants i alguna decepció, però compte que això és molt subjectiu. Jo hi he anat acompanyat de persones de la meva edat (més a prop dels 80 que dels 70) i amb néts meus (per sobre els vint) i ha estat molt interessant perquè les valoracions han estat molt diverses. Això és bo, com és bo que la gent jove vagi al teatre.

Acabo; tenia certs recels en quant a la ubicació. Mea culpa. Ha estat un encert que a més ens ha permès descobrir recons del Castell de Montjuic que habitualment no es coneixen.