Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Focus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Focus. Mostrar tots els missatges

22 de set. 2013

Més sobre comissions

MÉS SOBRE COMISSIONS
(Opinió)



“El dimoni sap més per vell que per dimoni”, diu la dita popular, i com que jo ja començo a ser vell m’agrada saber i en conseqüència m’agrada comprovar. Fa uns dies vaig criticar al meu bloc l’abús que practiquen els serveis de compra d’entrades per internet i algun dels meus amable seguidors van fer alguns comentaris. Concretament dos van dir que ells per evitar-ho compraven les entrades a la taquilla.
Doncs atenció perquè ens fan el llit igual. Avui, com que estava a Barcelona i sóc tossut, m’he molestat en comprar entrades fent cua a La Villarroel i oh! sorpresa, m’han cobrat 2,00€ en concepte de despesa per cada ticket comprat (observeu la imatge de l'encapçalament a l'esquerra). “Quina despesa?” li he preguntat incrèdul a la noia que m’atenia, i ella molt amablement m’ha dit que era una empleada i feia el que li manaven —i vull recalcar que era molt amable i simpàtica— amb la qual cosa he deduït que treballava allà, però li pagava el sou jo.
O sigui que t’hi posis com t’hi posis l’impost “revolucionari” només te l’estalvies en alguns teatres decents que ja vaig anomenar l’altra dia, i per això torno a començar. No seria hora que els aficionats al teatre —que sempre som els mateixos— féssim una mica o molta pressió perquè això s’acabés? Jo ja començo a tremolar, doncs ara el senyor Botín —quin gran nom per a un banquer!— acaba de fitxar al Rato i amb l’espavilats que arriben a ser tots dos, agafaran l’exclusiva de vendre entrades i ens faran amorrar al piló cada vegada que en comprem una. Si Caixa de Catalunya amb el carallot del Serra al davant ja va fer el que va fer...

No siguem conformistes i fem un front comú per aconseguir l’eradicació d’aquest pràctiques.

6 de set. 2012

Aquest és el camí?

AQUEST ÉS EL CAMÍ?
(Opinió)



Aquests dies el món del teatre i la cultura en general estan revolucionats amb raó per la patacada que representa l'augment del IVA. Del 8 al 21 hi van 13 punts, o sigui que una entrada per una funció et pot costar tranquilament de 4 a 5 € més que abans d'ahir. Per al Sr. Rajoy, Montoro y De Guindos, angelets del PP, això no els representa cap problema, primera per que cobren una pasta i segona perquè al teatre segur que no hi van mai i si un dia ho han de fer els hi regalen les entrades. Tothom sap que els polítics fan molts gestos, però el de posar-se la ma a la butxaca, mai.
Els habituals del món del espectacle ja estavem un pel cremadets per les comissions que les entitats que “gestionen” la venda d'entrades ens carreguen cada vegada que fem una compra: en números rodons 2 € Per això va ser molt aplaudida la inciativa d'alguns teatres com el Lliure i el Mercat de les Flors de fer la venda directament i editar-te l'entrada des del teu ordinador.
Ara s'hi ha afegit el Teatre Goya. Ahir vaig comprar quatre entrades per una obra que fan d'Israel Horovitz i vaig pensar “mira que bé, ja no ens caldrà alimentar als Telentrada o Ticketmastes, pobretes caixes”. Error, al final m'hi van afegir 8 € per “la gestió”, una gestió per cert, que vaig fer jo.
Home, senyor Focus o Codorniu o qui mani ara; que hi hem guanyat amb el canvi? D'això la meva àvia en deia sortir del foc per caure a les brases; dona sàbia la meva àvia i perdoneu-me la rima i l'amor de nét. Fa dos dies el Sr. Daniel Martínez apareixía en tots els mitjans proclamant als quatre vents que encarir el teatre era matar-lo i ara em surt amb aquesta “petita” comissió.
Fa temps vaig anar a una conferència i érem quatre gats. Després d'una espera “de cortesía” el conferenciant, emprenyat en veure la sala buida, es va despatxar dient que aquella societat era una merda, que la gent no estava per la cultura i que organitzar un acte de nivell no obtenia resposta. Els quatre que hi havíem assistit li vam tenir de parar els peus dient-li que aquella queixa l'anés a fer al carrer, a la gent que no havia entrat a la sala, no a nosaltres que érem a dins. Dit això, vam tocar el dos.
El que han fet els del Goya m'ho ha recordat. “Amb les entrades més cares vindrà menys gent al teatre” suposo que van pensar. “Doncs als que vinguin els cobrarem la gestió per compensar, perquè als que no vénen no hi ha manera de cobrar-los res”.
Vol dir que aquest és el cami Sr. Focus o Codorniu o qui mani ara?