Parlem de la crisi del teatre

PARLEM DE LA CRISI DEL TEATRE

(Opinió)

Del tema de la crisi del teatre se’n hauria de parlar a fons, debatre’l i analitzar-ne alguns punts. Per descomptat que aquests “estadistes” del PP li han aplicat garrot —garrote vil— amb la pujada del IVA fins al 21%. Aquesta és una acció intencionada, però ara he comprés que no la van aplicar per recaptar més; són rucs, però no tant com per no haver calculat que amb la pèrdua d’espectadors farien menys calaix. El problema és la cultura: a aquesta mena de governants la cultura els fa por, pànic. Qualsevol cosa que porti al ciutadà a pensar els horroritza —i el teatre fa pensar i remou consciències— i per això els agrada tan que hi hagi televisió escombraria.

El romans, els del segle I, són els pares de l’invent panem et circensis —abans de cada espectacle al circ, unes carretes tibades per bous llençaven centenars de pans a les graderies que la plebs acollia amb crits d’agraiment —  que aquí s’havia de traduir per pan y toros y ara televisió; fins i tot el pa ha desaparegut, però anem al tema de la crisi del teatre, on penso que hi ha més i importants responsables.

Desplaçar-se per una ciutat fa perdre molt de temps i avui amb les noves tecnologies és una comoditat poder comprar entrades per internet. Una comoditat i un plaer: pots veure les localitats que més t’agradin, escollir el dia adequat, el preu que et convé... Fantàstic! Hi ha teatres que han col·laborat en que aquest sistema funcioni: el Lliure, el Mercat de les Flors, el TNC i altres amb sistemes intel·ligents de compra  i amb un cost zero per a l’usuari. Queda clar que el seu interès és facilitar l’asitència a les seves sales i fan esforços per omplir-les.

Però hi ha altres entitats —pioneres en aquest sistema de venda— que han optat pel negoci pur i dur disfressat de servei al usuari: dos noms, La Caixa a través de Ticketmaster i Catalunya Caixa a través de Telentrades, tot i que n’hi ha més que no són tan conegudes, i aquestes entitats —que sovint s’omplen la boca amb paraules tan altisonants com a Obra Social—, fent veure que tenen un cor que no els cap al pit apliquen uns recàrrecs de fantasia. Exemple, ahir vaig comprar dues entrades. Preu: 22,94 + 4,81 de IVA = 27,75 + 3,20 de comissió = 30,95€ total. Resultat: 8,91€ d’impostos entre el del estat i el revolucionari.

Una sala gran de les que hi ha a Barcelona està per sobre de les 700 localitats. Si el Ticketmaster o el Telentrades ven totes les places s’embutxaca més de 2.000€ en una sola nit i un sol teatre. Potser ha arribat el moment de que la gent que estimem el teatre ens comencem a bellugar perquè els diners que paguem vagin a les butxaques dels promotors, directors, actors, staff...que promouen la cultura i no d’algunes entitats, com una de les esmentades, que a més han portat el país a la ruïna.

Aquest és el camí?

AQUEST ÉS EL CAMÍ?

(Opinió)

Aquests dies el món del teatre i la cultura en general estan revolucionats amb raó per la patacada que representa l'augment del IVA. Del 8 al 21 hi van 13 punts, o sigui que una entrada per una funció et pot costar tranquilament de 4 a 5 € més que abans d'ahir. Per al Sr. Rajoy, Montoro y De Guindos, angelets del PP, això no els representa cap problema, primera per que cobren una pasta i segona perquè al teatre segur que no hi van mai i si un dia ho han de fer els hi regalen les entrades. Tothom sap que els polítics fan molts gestos, però el de posar-se la ma a la butxaca, mai.

Els habituals del món del espectacle ja estavem un pel cremadets per les comissions que les entitats que “gestionen” la venda d'entrades ens carreguen cada vegada que fem una compra: en números rodons 2 € Per això va ser molt aplaudida la inciativa d'alguns teatres com el Lliure i el Mercat de les Flors de fer la venda directament i editar-te l'entrada des del teu ordinador.

Ara s'hi ha afegit el Teatre Goya. Ahir vaig comprar quatre entrades per una obra que fan d'Israel Horovitz i vaig pensar “mira que bé, ja no ens caldrà alimentar als Telentrada o Ticketmastes, pobretes caixes”. Error, al final m'hi van afegir 8 € per “la gestió”, una gestió per cert, que vaig fer jo.

Home, senyor Focus o Codorniu o qui mani ara; que hi hem guanyat amb el canvi? D'això la meva àvia en deia sortir del foc per caure a les brases; dona sàbia la meva àvia i perdoneu-me la rima i l'amor de nét. Fa dos dies el Sr. Daniel Martínez apareixía en tots els mitjans proclamant als quatre vents que encarir el teatre era matar-lo i ara em surt amb aquesta “petita” comissió.

Fa temps vaig anar a una conferència i érem quatre gats. Després d'una espera “de cortesía” el conferenciant, emprenyat en veure la sala buida, es va despatxar dient que aquella societat era una merda, que la gent no estava per la cultura i que organitzar un acte de nivell no obtenia resposta. Els quatre que hi havíem assistit li vam tenir de parar els peus dient-li que aquella queixa l'anés a fer al carrer, a la gent que no havia entrat a la sala, no a nosaltres que érem a dins. Dit això, vam tocar el dos.

El que han fet els del Goya m'ho ha recordat. “Amb les entrades més cares vindrà menys gent al teatre” suposo que van pensar. “Doncs als que vinguin els cobrarem la gestió per compensar, perquè als que no vénen no hi ha manera de cobrar-los res”.

Vol dir que aquest és el cami Sr. Focus o Codorniu o qui mani ara?