Les Estrebades d'una Pinta Trencada

LES ESTREBADES D'UNA PINTA TRENCADA

(al jardí de can Kabrota)

Avui hem inaugurat la temporada dels #dillunskabrota, la tercera; déunidó, i ho hem fet amb la posada en escena d'una peça que va ser tercer premi de la beca DESPERTA-LAB 2015, una obra creada per gent jove, recent llicenciats del Institut del Teatre. L'autor és Jaume Viñas, i les intèrprets Mar Pawlowsky i Elena Nieto, en part també autores per allò del work in progress mentre l'anaven cuinant a foc lent.

Ha estat una nit molt agradable i per molts motius. Per descomptat el primer el teatre, l'afició que ens uneix a tots els assistents, aquesta mena de droga dura que ens te enxampats, però també pel retrobament dels companys després de l'aturada dels mesos d'estiu en que cadascú se la campa com pot i per allà on pot. S'assembla al retorn a l'escola, quan la canalla està delerosa de retrobar als col·legues i començar el nou curs. Una altra novetat ha estat el lloc on hem fet l'obra, aquesta vegada al mig del jardí de can kabrota; aquí encara no ho havíem fet mai —sembla que parli d'un encontre sexual—, i ha quedat realment bé. Hem aprofitat la màgia del capvespre, quan el sol s'ha amagat per encendre els focus i començar. Ho haurem de repetir.

De l'obra no en penso parlar perquè ja en vaig fer la recensió en aquest mateix bloc i la podeu trobar clicant aquí: http://bit.ly/1HyKq1r . No en parlo, però si diré que és molt bona, interessant i contemporània. Pitgeu on us he dit i la trobareu.

Després hem fet el ja popular post-funció i pica-pica, on l'amfitriona s'esforça preparant cada vegada alguna novetat, sense oblidar-se dels cocs, que per alguna cosa és nascuda a Lleida; tot tirat avall amb els caldos negres Vinya d'en Kabrota, blancs Kabrota Xoven, cervesa i pels abstemis Kabrota mineral. Com ja he dit, una nit molt agradable.

Les Estrebades d'una Pinta Trencada

LES ESTREBADES D'UNA PINTA TRENCADA

(a la Sala Atrium)

Cada any surten del Institut del Teatre una pila de llicenciats, i s'ha de dir que molt ben preparats. "I ara què?" es deuen preguntar. Doncs ara a buscar-se la vida, cosa que, de la manera com està el pati, no és gens fàcil. Per això són tan benvingudes iniciatives com el cicle de creació escènica DESPERTA LAB que han organitzat entre la Sala Atrium i la Nau Ivanow. Una empenta a la creació teatral més activa i emergent de Catalunya.

Avui he vist al Atrium Les Estrebades d'una Pinta Trencada, un títol genial d'una companyia amb un nom que també té tela: Les Noies També són Calves, però això és marginal. L'important és que es tracte d'una mena de teatre contemporani i trencador, gens conservador; atrevit, però sense atzagaiades, rigorós i ben interpretat.

"Vaig anar a la universitat 6 vegades, vaig tenir 10 parelles i 40 casaments. Vaig tenir 150 gossos sempre amb el mateix nom, i fills... tants que ni els recordo. Gairabé cada dia era rica i pràcticament tots era una princesa". La Lia no està satisfeta i fa una involució viatjant al seu passat, i dialoga amb la nena que va ser. Potser busca respostes a la seva infelicitat perquè no; ara no està satisfeta...

 Les dues intèrprets —Mar Pawlowsky i Elena Nieto— ens han obsequiat amb dues actuacions molt bones fent uns paper gens fàcils per poc convencionals, una mena de monòlegs dialogats (?), molt ben dirigides per Antonio Calvo que penso que ha entès l'obra del dramaturg Jaume Viñas. L'escenografia de Sebastià Brosa i Marina Soteras, molt senzilla, dues taules, quatre cadires i una paret de fons amb una pista del retorn a la infància: el dibuix a la paret de la Minnie, la parella de Micky Mouse.

La Sala Atrium força plena d'un públic preferentment jove que ha aplaudit amb ganes. Obra recomanable, això sí, no us penseu que aneu a veure una peça convencional, entenent per convencional allò del planteamiento, nudo y desenlace. Diguem que és com... més actual. Sí, molt més actual.