LES ESTREBADES D'UNA PINTA TRENCADA
(a la Sala Atrium)
Cada any surten del Institut del Teatre una pila de llicenciats, i s'ha de
dir que molt ben preparats. "I ara què?" es deuen preguntar. Doncs
ara a buscar-se la vida, cosa que, de la manera com està el pati, no és gens
fàcil. Per això són tan benvingudes iniciatives com el cicle de creació
escènica DESPERTA LAB que han organitzat entre la Sala Atrium i la Nau Ivanow.
Una empenta a la creació teatral més activa i emergent de Catalunya.
Avui he vist al Atrium Les Estrebades d'una Pinta Trencada, un títol genial
d'una companyia amb un nom que també té tela: Les Noies També són Calves, però això
és marginal. L'important és que es tracte d'una mena de teatre contemporani i
trencador, gens conservador; atrevit, però sense atzagaiades, rigorós i ben
interpretat.
"Vaig anar a la universitat 6 vegades, vaig tenir 10 parelles i 40 casaments.
Vaig tenir 150 gossos sempre amb el mateix nom, i fills... tants que ni els
recordo. Gairabé cada dia era rica i pràcticament tots era una princesa".
La Lia no està satisfeta i fa una involució viatjant al seu passat, i dialoga
amb la nena que va ser. Potser busca respostes a la seva infelicitat perquè
no; ara no està satisfeta...
Les dues intèrprets —Mar Pawlowsky i
Elena Nieto— ens han obsequiat amb dues actuacions molt bones fent uns paper
gens fàcils per poc convencionals, una mena de monòlegs dialogats (?), molt ben
dirigides per Antonio Calvo que penso que ha entès l'obra del dramaturg Jaume
Viñas. L'escenografia de Sebastià Brosa i Marina Soteras, molt senzilla, dues
taules, quatre cadires i una paret de fons amb una pista del retorn a la
infància: el dibuix a la paret de la Minnie, la parella de Micky Mouse.
La Sala Atrium força plena d'un públic preferentment jove que ha aplaudit
amb ganes. Obra recomanable, això sí, no us penseu que aneu a veure una peça
convencional, entenent per convencional allò del planteamiento, nudo y desenlace. Diguem que és com... més actual.
Sí, molt més actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada