RICARD III
(al Tnc)
Ahir opinava del
paper del TNC i el seu impacte sobre el país; avui toca fer-ho sobre l'obra
Ricard III i com s'ha fet aquesta versió. Vagi per endavant que Shakespeare es
va inventar aquest personatge abjecte per encàrrec dels Tudor. Aquest rei va existir,
però no era tan malparit, i com que és una ficció així ens ho hem de prendre.
Us recomano el primer capítol de L'Escurçó Negre, on amb "gran rigor
històric" s'explica la trajectòria del rei fins a la batalla de Bosworth.
Aquesta versió comença amb només
el rei en escena, sol, vestit fosc, amb uns ferros ortopèdics a la cama
esquerra, el braç inútil, gepa i collarí que li aguanta el cap. Es lamenta
d'aquests temps sense guerra en que els cavallers perden el temps en festes i
plaers d'alcova. Ell no val per això i la seva deformitat no l'ajuda... Bon
començament, els monòlegs del bard són impecables. Van apareixent els diferents
personatges, però penso que aquí s'ha acabat l'interès.
L'escenografia de
Lluc Castells i José Novoa és força impactant, freda: vidre i metall. A mi no
m'ha aportat res d'interessant, i per a la resta de consideracions em remeto a
la meva nota d'ahir en aquest mateix blog. La il·luminació d'Ignasi Camprodon
l'he trobar excessivament fosca, però penso que no és criticable, doncs els
temps en que passa l'obra ho són molt de foscos. El vestuari de Maria Araujo
l'he trobat massa convencional, no s'ha arriscat ni així, i per acabar als
crèdits hi consta un responsable de moviment, Oscar Valsecchi, tot i que de
moviment n'hi ha hagut molt poc. Tot i així admeto que estar-se palplantat pot
ser una idea de moviment en teatre, però en aquest cas m'ha cansat veure tantes
estàtues humanes al escenari escoltant com algun dels personatges deia el seu
monòleg.
A partir d'aquesta
idea de posada en escena, penso que els actor s'han pogut lluir molt poc, tan
els que han fet correctament el seu paper, com els que anaven molt justets —o
justetes, per dir-ho com es fa ara en que alguns no saben que en les llegües
romàniques el masculí és el genèric—. No he vist cap actuació d'aquelles de
recordar, de les de pell de gallina, i al final de les quasi tres hores i
mitja, "un cavall, el meu regne per un cavall" l'he trobat patètic,
totalment absent de tensió.
Anem bé TNC? Conec
a molts, potser massa aficionats al teatre que es fan la mateixa pregunta.
Malalts de teatre que es deixen una part dels seus ingressos per aquest forat
que es diu taquilla amb l'esperança de gaudir de la cultura en majúscules.
penso que el TNC es mereix repensar el seu futur, una reflexió en profunditat ,
de la qual el conseller de cultura no en pot ser aliè.
Com sempre, quasi
abans que s'apagués el llum, una part de l'auditori ja estava dempeus aplaudint
enardits i cridant bravos desaforats. A la sortida quantitat d'autocars
recollien els espectadors. No dic que sigui bo o dolent, i com deia Guillermo
Brown, no hago más que hacer constar un
hecho.
