ROMEU I JULIETA
(a La Seca Espai Brossa)
Nova versió, una més, de Romeu i
Julieta. Amb Shakespeare tothom s'hi veu en cor i ho entenc; El bard d'Stratford és
temptador perquè el seu teatre és tan universal, tan, que admet moltes i variades
lectures, però... Recordeu una cançó dels Beatles que es deia Eleanor Rigby?
Ray Charles en va fer una versió al estil soul
que va ser d'impacte; doncs això, noves versions, però també noves aportacions imaginatives
i de qualitat.
Aquest Romeu i Julieta d'avui té, per
a mi, uns quants problemes; per començar l'adaptació —el responsable no surt
als crèdits—. S'ha anat a tota màquina en el plantejament i desenvolupament de
l'obra, i al final s'han "columpiat" allargassant l'escena de la
cripta fins a l'infinit. Un altra problema, per a mi, ha estat que m'ha costat
de creure'm que dos adolescents enamorats fins a la bogeria, quan es parlen no
es mirin; l'un ho fa mirant a sant pau i l'altre a sant pere, i la passió que
senten l'un per l'altra els hauria de fer menjar-se amb la mirada. No respectar
el gènere dels actor pel paper que fan tampoc és la meva opció preferida, però
és un problema personal meu; veure la dida amb bigoti i barba, em destarota.
Acabo dient obertament que no em va agradar la figura de la mare de Déu feta
per l'actor del bigoti i la barba, i no pas perquè sigui creient, que no ho sóc
gens; em va semblar un afegit de cabaret
fou.
Em van agradar els moviments de tota
la companyia, lents, cantant a capella
aquella mena de madrigals de l'època —l'autor o autors de la música tampoc surten
als crèdits—, i l'escenografia, senzilla i econòmica tal com manen els temps.
De les interpretacions diré que no em
van semblar d'un gran nivell i fins i tot una mica irregulars, però s'ha de
defensar que són actors molt joves, i enfrontar-se als amants de Verona, tot i
ser el Shakespeare més fluixet (pel meu gust) ja té mèrit. Suposo que el director marc Chornet ha fet el que ha pogut. La sala Joan Brossa
amb les entrades exhauridest, tot i que van quedar 8 o 10 butaques buides; devien
arribat tard i van trobar la porta tancada. La gran majoria del públic va
aplaudir molt, cosa de la que me'n alegro.
