EN LA FINCA DEL "TIO VANYA"
(al Miniteatres)
Fa uns dies vaig comentar el
cicle que es feia al Miniteatares sota el títol genèric de Ayer, hoj, aquí y en otros lugares, amb obres curtes de diversos
autors adaptades i dirigides per Boris Rotenstein. Avui comento la titulada EN
LA FINCA DEL "TIO VANYA", basada en l'obra de Txèkhov.
Els espectadors entrem a la
sala com si ho féssim a la hisenda que va aportar al matrimoni la primera dona
del professor Serebriàkov, mare de Sònia i germana de Vanya. Els dos s'excusen
perquè el professor i la seva dona no hi siguin per rebre'ns, però és que ha
hagut de marxar... bé, ahir van passar coses i han marxat.
És una obra en la que ja
d'entrada es trenca la quarta paret, establint els actors una conversa amb
nosaltres els espectadors, oferint-nos una copa de vodka, excusant-se per
l'absència del matrimoni...
Rotenstein ha elaborat unes reflexions ara de Sònia, ara
de Vanya sobre la realitat aclaparadora en que es troben els personatges,
mantenint el to de derrota que hi ha a l'obra original, ella excusant al seu
pare i el tiet lamentant que ha entregat el seu temps i per tan la seva vida
per un cunyat que creia un geni i ara li sembla ben poca cosa.
Interessant plantejament que
demostra una vegada més que els clàssics es poden posar en escena de moltes i
variades maneres, però que aquesta obra, l'agafis per l'angle que l'agafis,
sempre acabes amb el cor encongit i una sensació de tristesa per haver entregat
la vida a una causa que no s'ho merexia.
