29 de jul. 2013

Fuegos

FUEGOS
(al Teatre Grec de montjuic dins el Festival Grec)




A partir de Feux, una novel·la de l’any 1936 de Marguerite Yourcenar, Marc Rosich ha fet la dramatúrgia de l'obra Fuegos que hem vist al Grec, una obra en que la mateixa Yourcenar (interpretada per Carmen Machi) ens explica el seu dolor per la pèrdua de l’amant mentre sona el Ne Me Quitte Pas de Brel.
I així, en una magnífica escenografia de Sebastià Brosa va recitant —perquè es tracta de prosa poètica— la seva pena de dona abandonada i convoca, en una espècie de conjur, tres dones més, víctimes del desamor: María Magdalena (Cayetana Guillén Cuervo), Clitemnestra (Nathalie Poza) i Safo (Ana Torrent). Cada una d’elles desgrana un monòleg explicant, cridant, plorant, el perquè dels seus problemes amorosos
A partir del recitat inicial, comencen tres monòlegs amb breus intervencions de suport de Yourcenar-Machi que va repetint el leimotiv “que aburrido hubiera sido ser feliz”. A mi personalment el que més m’ha impactat, com a història i text , ha estat el de Maria Magdalena. La Guillén Cuervo, amb una veu potentíssima, crec que ha trobat “l’excés” exacte per retreure-li a Déu, sense contemplacions, la seva desgràcia. La Clitemnestra de Nathalie Poza ha estat un descobriment i la Safo d’Ana Torrent per mi la més fluixa, però per culpa de la història que a mi és la que menys m’ha interessat.
Un vestuari senzill, però efectiu ha acabat d’arrodinir la peça. La Machi com una senyora gran, amb sabatetes de mig taló i un xal, i les tres “convocades” descalces i amb una espècie de camisa de dormir llarga i de tirants de setí beige; guapíssimes!
L’obra és grandiloqüent, amb recitats ampul·losos, però crec que és el to que demana el text, molt culte i transcendent. Penso que Josep M Pou, el director, ha trobat el to just, encara que alguns el puguin titllar de “madrileny”. El Grec a poc més de mitja entrada d’un públic que ha aplaudit a cor que vols.
P.D. Que els espectadors del Teatre Grec de tan en tant ens vegem envaïts pel soroll dels avions que aterren al Prat és un problema acceptat; és el que té l’aire lliure, però que, com el cas d’avui, ens vegem contaminats per una música de ball al llarg de tota l’obra, és inadmissible. L’Ajuntament no controla els actes que es fan en aquest àmbit? Hem sofert música de salsa, mambo i fins i tot vallenato. Redéu!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada