L'Efecte Perfecte

L'EFECTE PERFECTE

(a la Sala Beckett)

Aquests dies s'està fent un minicicle anomenat Teatre Jove a la Sala Beckett i a mi tot el que faci olor de "jove" m'interessa, potser per contraposició amb la meva edat; a més els joves són el futur. Consta de tres obres: Collectivus, L'Efecte Perfecte i La Roulotte. Collectivus no la he pogut veure; vaig badar i no vaig trobar entrades. Avui parlaré de L'Efecte Perfecte i més endavant de la Roulotte.

Carla Torres n'és l'autora, una noia molt jove a qui li va sorgir la idea a partir d'un seminari que va impartir per a adolescents i va escriure "alguna cosa que els atragués, que tingués tocs cinematogràfics... una obra a mig camí entre el suspens i la ciència ficció", segons diu ella mateixa.

L'acció sembla passar en una mena de day after, o "mecanoscrit del segon origen", on al món només hi queden menors de 18 anys. Al carrer només hi ha adolescents i es formen grups però de vegades es separen i no es troben. Finalment un grup de cinc —en part coneguts i en part desconeguts— es concentren en la nau d'un polígon...

Aquest és un gènere molt complicat d'escriure que necessita d'una precisió mil·limètrica, i si deixes serrells penjats te'ls acabes trobant i no t'ho acabes de creure perquè queden coses penjades i et preguntes "com és que aquell no...?" o "perquè la noia feia veure que...? al marge que la peça es resol una miqueta pel sistema Deus ex machina.

L'escenografia és bona, la il·luminació correcta i el vestuari de canalla jove, roba actual. Les actuacions una mica irregulars. Al principi algun dels personatges grinyolen, però al llarg de la funció es van posant en el seu paper. Penso que es pot treure suc de la idea, però en conjunt l'hauran de treballar més, tan en el guió com en les actuacions.

Tot i així, benvingudes les noves idees i les companyies joves. Són el nostre futur i per tant és bo que es rodin. La Beckett amb més de mitja entrada.