Watching Peeping Tom

WATCHING PEEPING TOM

(a la Seca Espai Brossa)

Avui a La Seca hem assistit a un espectacle que com a mínim hauríem de qualificar de curiós. Mentre els espectadors entravem a la Sala Joan Brossa, en una taula, a l'escenari, hi havia asseguts l'Àlex Gorina i la Patricia Mendoza, xerrant i prenen notes com si preparessin alguna cosa. Aliens al públic que anava entrant han continuat a la seva bola i ha estat més endavant que ens hem assabentat que la Patri representava a la Alícia, la filla de l'Àlex i estaven "preparant" la conferència que el crític donaria sobre la pel·lícula Peeping Tom, un trhiller del any 60 dirigit per Michael Powell, una peli de culte, per alguns.

Al film el protagonista és un ajudant de direcció psicòpata que grava les seves víctimes mentre les mata, un pertorbat a qui el seu pare, un científic,  li va putejar la infància experimentant amb ell les reaccions infantils davant la por. Diria que aquesta peli la vaig veure per allà als anys setanta o vuitanta i ara diré un sacrilegi: em va semblar cutre, amb un tecnicolor de colors primaris i unes interpretacions poc creïbles. Amb aquest precedents que hi feia jo a La Seca? Doncs confiança a l'Alícia Gorina i curiositat per veure una "cosa" que no tenia ni idea per on tiraria.

I així és com he quedat sorprès agradablement perquè l'obra, assaig, conferència, o .............. (ompliu la línia de punts amb un nom) l'he trobat interessantíssim. Han especulat sobre el voyeurisme, el crític ens ha il·lustrat sobre la vida i manera de fer del director anglès, relacions amb altra gent del cinema, però sempre tornant al tema del film, la psicopatia del personatge... Han jugat amb nosaltres espectadors utilitzant seqüències  que han copiat exactament, com quan la filla li demana al pare que es situï a la marca que li fa a terra amb guix; clavat a l'escena en que el prota matarà a una de les seves víctimes.

Al llarg de la representació "representa" que pare i filla s'han barallat, s'ha fet retrets, han parlat de la família, han coincidit en molts aspectes i han discrepat en altres, però al final el pare sempre ha fet cas a la filla, ja que és directora de teatre i sap com s'han de fer les coses. D'alguna manera s'han despullat davant d'un públic atònit que observava aquest diàleg artístic i vital entre pare i filla, crític de cine i directora de teatre.

Val a dir que l'Àlex Gorina s'ha interpretat a si mateix amb solvència i aplom, movent-se molt bé per l'escenari, fent veure que els focus el molestaven —cosa que possiblement sigui veritat— i explicant-se en el tema que domina (cine) com un professional de la interpretació. La Patricia Mendoza (La patri de l'Atrium) ha estat fenomenal: divertida, autoritària, emprenyada i carinyosa... ha fet una filla excel·lent!

Tot i el que he dit de la peli, l'he encertat anant avui a la Seca, com la resta d'espectadors, a jutjar pel aplaudiments que han recollit. La sala plena com un ou. Al finalitzar l'obra hi ha hagut tertúlia i el Manolo en contes de cava ha repartit vermut. A mi no me n'ha volgut donar perquè sap que haig de tornar a casa en moto i m'ha dit que si em fan bufar tindríem un disgust. És agradable veure que la gent es preocupa per tu.