73 Raons per deixar-te

73 RAONS PER DEIXAR-TE

(al Teatre Goya)

Per començar voldria felicitar a Focus i Bitó Produccions per atrevir-se a produir un musical d'aquestes característiques, de petit format i parlant d'amor, o millor dit de desamor. Algú l'ha comparat amb The Last Five Years de Jason Robert Brown. Compte, que les comparacions les carrega el diable i penso que aquesta obra possiblement sigui el millor musical de petit format que s'hagi escrit mai, però tot i així 73 raons... te mèrits per ser ben considerat.

Utilitza la cronologia "al seu aire", anant endavant i enrere amb els problemes de la parella. Penso que això la fa interessant i contemporània. La història és molt senzilla: una parella es coneix en la càrrega policial d'una manifestació. Ell hi és per convicció i ella per error. Ell està amb els indignats i ella per comprar-se unes sabates moníssimes que es tenia ullades per les rebaixes. L'atzar els reuneix i comencen una relació... que s'espatllarà. Com he dit l'obra no respecta la cronologia i anant endavant i enrere ens adonem que les coses no peten rodones. També és interessant el plantejament en que els pares de la parella donen explicacions de perquè s'estan trencant les coses, en una mena de cor grec en segon pla.

Penso que el text està molt ben escrit i Guillem Clua (Smiley), autor del llibret, ha donat ales al compositor Jordi Cornudella per crear una partitura interessant amb moments brillants. Un  piano i un violí posen la música al espectacle; és la mínima expressió, però funciona.

D'actors n'hi ha quatre: la parella jove: Mercè Martínez i Marc Pujol i els pares vidus: Abel Folk i Mone Teruel. Tots actuen i canten bé. De la Mone ja sabia del que era capaç d'oferir, però del Abel Folk no, i m'ha sorprès l'autoritat en que ha actuar i cantat. La parella jove ho ha fet molt bé, però penso que "els iaios" els han "avançat". Andreu Gallén (al piano) i Víctor Pérez (al violí) han estat el suport necessari per a la bona marxa de l'obra. Penso que la direcció d'Elisenda Roca ha estat molt correcte.

Problemes? Un canvi que ha servit per donar peu a la resolució de l'obra que possiblement ha estat un gir amb un salt massa forçat que al públic ens ha destarotat una miqueta. Tot i així penso que l'obra té mèrit i val la pena de veure. Escenografia molt correcte sense grans escarafalls: vestuari al mateix nivell. Si sou de musicals, aneu-hi.