14 de març 2016

Colòmbia

COLÒMBIA
(Opinió)




Cuantos quilómetros faltan para llegar a Bogotá? Aquesta és una pregunta normal que pots fer en una gasolinera, i normalment esperes una resposta en quilòmetres. A Colòmbia no, en aquest país et contesten sempre en temps: dos horas, dos horas y media, depende de si hay trancones (embussos). Aquestes dues hores o dues hores i mitja es poden correspondre tranquil·lament a 15 o 20 km. perquè la circulació és caòtica i complicada. L'aeroport de Eldorado és el més important del país, però dificilment trobaràs una indicació abans de poc metres i possiblement ja t'hauràs passat i hauràs de tornar a donar una volta i fer uns ulls com a taronges per no tornar-la a vessar. Per contra, la gent és encantadora: amable, cordial i amb unes ganes boges d'ajudar...
Jo estic al país per un doble motiu: per trobar-me amb la Família Cargol —la meva filla, el seu home i els tres néts petits que fan un tour d'una any per amèrica— i el XV Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá. Per aquest motiu llegireu poques ressenyes meves del que es fa a Barcelona fins que torni, a final de mes. A canvi podreu llegir, si us interessa, el que he vist a aquest festival; una cosa va per l'altre sempre deia la meva àvia.
De moment he aconseguit que els meus pobres pulmons —o el que en queda d'ells— s'aclimatin a l'altura, que els que estem fotuts ho notem amb escreix, però sembla que ho vaig aguantant sense portar la bola de fulla de coca a la boca; em fa un cert fàstic mastegar coses verdes i jo sóc molt primmirat per segons quines coses.
En quant al Festival Iberamericano de Teatro de Bogotá és, sens dubte,  un dels més importants de sudamèrica. El fet que se celebri bianualment no li resta importància, possiblement sigui al contrari, li permet prendre la distància suficient per aprofundir en la recerca de la qualitat. Enguany es fa de l'11 al 27 de març. El dia 6 se'n va fer la inauguració popular amb un espectacle de carrer fet per uns dels grups més reconeguts del món de la especialitat: els catalans La Fura dels Baus amb l'espectacle Afrodita y el Juicio de París al Parc Metropolità Simón Bolívar, un jardinet de no res de 113 ha. Jo vaig arribar aquell vespre, o sigui que me'l vaig perdre, però pel que m'han dit i he llegit a la premsa local va ser una èxit sonat. A continuació hi han hagut cinc dies de calma,
Aquest és un festival creat, produït i dirigit, fins a la seva mort l'any 2008, per Fanny Mikey, una mítica actriu i agitadora cultural argentina nacionalitzada colombiana. Avui a la capital hi ha un teatre important que porta el seu nom com a merescut homenatge.
Jo he dedicat una setmana a la família i a partir del dia 12 la bèstia, per a mi, es desfermarà, o sigui que Déu ens agafi confessats, amb les espardenyes ben cordades i esmorzats de forquilla i ganivet que la cosa es posa seriosa i sense treva. 40 sales, 63 espais, 855 funcions i 3.650 artistes ens esperen. Sí, hauré de seleccionar, i la ciutat és extensa, no com a Avinyó que pots anar d'un teatre a l'altra a peu, però estic animat i espero veure coses interessants, i us ho aniré fent saber a través d'aquest bloc. Espero, com diuen aquí, que me vaya bonito.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada