(A) Murs, a love story

(A) MURS, A LOVE STORY

(al Versus Teatre)

El tercet Clara Peya, Ariadna Peya i Miriam Escurriola ens han ofert un nou muntatge —i fins avui ja en són uns quants— que fins al 12 de gener estarà al Versus, el teatre amb pinta de Off, però butaques de West End, comodíssimes.

(A)MURS, A LOVE STORY és un espectacle de música i dansa en el que es narra la vida d'una parella (Ella i Ell) que viuen en una ciutat on s'aixeca un mur que la separa en dues parts. Cadascun viu en una de les parts separades. A més la parella té una mena de doble parella, unes ombres que interactuen amb ells. Faig aquesta sinopsis perquè és la que diu el programa de mà. En la dansa clàssica (el Trencanous, Romeu i Julieta) és molt fàcil seguir la trama de la història; fins i tot en la moderna (West Side Story), però en la contemporània ja no ho és tant; per això he transcrit part de la explicació.

Però més difícil encara que fer-ho entendre és emocionar, i curiosament aquesta història, tot i la seva dificultat de comprensió, m'ha arribat, i ho ha fet perquè m'ha transmès unes sensacions que m'han fet vibrar, i aleshores la trama m'ha semblat un mitjà (irrellevant?) per tocar-me el cor. I com s'hi arriba tan endins?

Per començar amb rigor. Un bon espectacle ha d'estar ben fet i aquí hem contat amb les germanes Peya: la Clara com a compositora, la Ariadna com a coreògrafa i la Miriam Escurriola com a directora, i d'aquest esforç conjunt n'ha sorgit l'espectacle, però no n'hi ha prou en tocar bé el piano —la Clara és la pianista de l'espectacle— i ballar correctament —la Ariadna n'és la ballarina—, l'important és la creativitat i ara hem arribat al moll de l'os. Tan els temes musicals, com els moviments de dansa són molt bons, expressius i contundents, de vegades fins a graus bèsties, i aquí hi ha la clau perquè funcioni.

Si hi afegim la resta dels executants, cantants i ballarins, interpretant i dansant "coses" gens fàcils, haurem arribat al desllorigador del perquè és un molt bon espectacle La Versus a tres quarts d'entrada i els aplaudiments al cent per cent. Felicitats canalla, perquè vull dir que són gent jove, molt però que molt, jove; el nostre futur, vaja.