Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iban Beltran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Iban Beltran. Mostrar tots els missatges

14 de nov. 2015

Paraules d'Amor

PARAULES D'AMOR
(a La Seca Espai Brossa)



En el programa de mà es pot llegir que el títol ja insinua les intencions d'aquesta peça teatral: "retre homenatge a les moltes maneres de parlar el català, no sempre conforme a les normes de l'Acadèmia". Doncs a mi no m'ha passat; a mi mentalment m'ha portat directe al tema que Joan Manuel Serrat va publicar l'any 1969. però ja se sap que això de les percepcions és molt relatiu. Tot i així només de començar ja ens hem adonat que la llengua de l'obra seria el "catañol", que ens "estesim" al "asientu" i que apaguéssim el "telefunu".
La peça està estructurada per parts, amb un moviment escenogràfic senzill, on les tres actrius es mouen —tampoc massa perquè la sala Frègoli té les mides que té— enllaçant els barbarismes i fent gestos i cares adequades al tema i als disbarats. Penso que les tres noies: Cristina Arenas, Blanca García-Lladó i Laura Pujolàs ho han fet bé, o potser hauria de dir que han fet el que han pogut; elegantment vestides de negre, però costa molt defensar un text pobre.
També diré que omplir una hora "i picu" de barbaritats no ha de ser fàcil, però tinc clar que es fa pesat. Com a molt la cosa podia donar per una obra de microteatre, aquelles que fan al carrer Bailén i duren quinze minuts. Jo he quedat sorprès que el text, o el recull, sigui de Joan Ollé, al que tinc per una persona sensible. Només em cal recordar aquell Coral Romput del gener del 2008 al Teatre Lliure, per citar una filigrana.
Al meu costat hi tenia "assentat" un conegut meu, excel·lent lingüista, professor d'universitat i especialista en dubtes i barbarismes. De tan en tant em deia fluixet: no té cap gràcia, i puc assegurar que no és cap persona "remilgada", però crec que tenia raó; jo tampoc hi veia la gràcia. Potser al principi es podia trobar divertit, però com he dit, més d'una hora...
La Sala Frégoli plena i a alguns els ha fet molta, però que molta gràcia, com a una senyora del nostre darrera que no ha parat de tocar allò que no sona rient a crits com una "loca": senyora, una mica de mesura...

10 de juny 2012

El Furgatori

EL FURGATORI
(a La Seca, Espai Brossa)





La primavera ja està avançada, comença a fer calor i el cos demana coses refrescants; és hora de prendre’s un “furgatori”. El Furgatori és l’adaptció que l’Iban Beltran ha fet del text de Josep Pedrals, i a fe de déu que ha bastit una obra refrescant.
Un visitant arriba a Bolló per elaborar un estudi de les tradicions d’aquest peculiar poble de Catalunya. A mida que es va introduint i coneixent costums i personatges ens els explica i realment la vila està plena de gent i situacions curioses, com per exemple que hi ha dos apotecaris. L’un és l’apotecari o farmacèutic i l’altra la puta Cari, una noia que es diu Maria Caritat, la Cari, i exerceix la prostitució; també hi ha el Jueu Errant, que se li deia així perquè sempre anava d’un cantó al altra de manera erràtica. “Però era jueu?” pregunta un dels personatges, “no ho sé” li contesten “però estava operat de fimosi”. De personatges n’hi ha molts més i tots divertits.
L’adaptació està molt ben feta i també ben dirigida pel mateix Beltran; les diferents situacions i els canvis de personatge estan molt ben estructurats i son molt àgils. Destaca el llenguatge que és acuradíssim amb moments poètics que han demanat dels actors interpretacions molt ben ritmades. S’ha de dir que tots se n’han sortit molt bé, amb nota alta.
Menció especial es mereix l’apartat musical a càrrec de l’Alba Carmona i la Marta Robles, dues components de Las Migas; extraordinàries! a més la Robles a la guitarra te un toque que fa pensar en els grans mestres del flamenc. També m’ha fet particularment feliç tornar a veure al doctor Soler, antic consultor sobre psicopatologia conjugal del programa Persones Humanes que conduïa el Mikimoto.
Per donar-vos una idea del bé que passa aquesta obra, assenyalar el detall que quan s’ha acabat i han tancat els llums ningú ha aplaudit. Portàvem una hora d’espectacle però tots hem pensat que només feia quinze minuts que havíem entrat i que la cosa continuava. La Seca ens està oferint una programació guapa de veritat.