ESPERANT GODOT
(a la Sala Beckett)
Penso que amb el Godot que s’està fen a la
Beckett s’han comès alguns errors. Començo pel primer, la traducció del títol En
Attendant Godot en la versió original. El pronom En ens avança que
parlarem del que “està passant mentre” esperem aquest personatge, no que
“només” l’estem esperant fent qualsevol cosa, com tallar-nos les ungles sense
pensar en res. Tot Esperant Godot, penso que és la traducció correcte, com ho
va fer Pere Quart en l’edició publicada el 1960 en català. Tot, com mentre,
dona la idea exacte que en francès expressa en.
Fa poc en la ressenya que vaig fer de The
Becket`s Ladies, també aquests dies al mateix teatre, vaig exposar que en
penso de Samuel Beckett, un teatre que m’interessa poc, però necessari. El
Godot és la que més m’ha agradat de les que he vist, però aquesta versió se
m’ha fet pesada. Potser és l’edat, com em va dir una crítica professional una
vegada, però hi he trobat unes intervencions que m’han semblat poc ajustades,
entre altres coses —apart del títol— la cerca del ji, ji, ji i el ja, ja, ja.
Si no estava buscat, el resultat ha estat el mateix. En certs moments, per les
riallades ostentoses de part de cert públic —per bona part del públic—, semblava
una comèdia dels Marx (els germans), i no; la peça no és una comedieta. Cites
com estar a l’Empordanet, “però això sembla l’Empordabrut”, m’han semblat molt
pobres.
Una altra cosa que voldria dir amb tot el
respecte i fins i tot des de l’estimació, és que Pol López hauria de tenir cura
de la dicció. Penso que de mica en mica està agafant un biaix “marca de la
casa” però que el perjudica i me l’allunya de American Buffalo o Ivan
I Els Gossos, per citar alguna obra memorable. Quedi constància que només
és la meva opinió.
La posada en escena m’ha semblat molt correcte,
molt Godot, tancar l’obra dins una caixa com una televisió bé, però no m’ha
aportat res especial i direcció i interpretacions a l’altura del que acabo de
comentar.
Q
