El Lazarillo de Tormes

EL LAZARILLO DE TORMES

(al Teatre Condal)

El gran Fernando Fernán Gómez va fer una adaptació teatral d'una novel·la picaresca espanyola anònima, escrita en primera persona i estil epistolar: El Lazarillo de Tormes, editada el 1554. Anys després, en fa més o menys vint-i-cinc anys, un gran actor la va portar al escenari en forma de monòleg i amb un estil molt personal, fent veus i moviments curiosos que li van marcar un estil propi, però fet amb gran rigor. Mica en mica, aquest actor, que a la vegada es dirigeix, ha anat agafant uns tics d'histrionisme exagerat que de vegades el porten a excessos. A Rafael Álvarez "El Brujo", avui li ha passat això: el personatge ha passat per damunt de l'actor i el resultat no ha estat pas bo.

A més penso que avui aquest home no estava fi, i em refereixo físicament. Se l'entenia molt malament, com si tingués algun problema de pronunciació, i no vull dir que no arribés al fons de la platea del Condal, doncs anava amb micròfon i jo seia a la part central de la fila 1; la persona que m'acompanyava te la oïda molt fina i m'ha dit que li ha passat el mateix.

Aquest actor ja ens te acostumats a trencar el ritme de l'obra per afegir-hi parts, moltes vegades crítiques al poder, o acudits com el seu famós hoy hay nivel. Avui, en un moment ha confessat que porta tants monòlegs diferents a la vegada, que de vegades es perd. Ignoro si ho ha dit per fer una de les seves bromes o perquè realment li ha passat, però us puc assegurar que s'ha estat quasi 10 minuts explicant una història que jo li vaig sentir aquest estiu passat al Festival de Mèrida en una obra que res tenia a veure amb el Lazarillo.

Aquest Lazarillo ja l'havia vist fa molts anys, i avui m'ha costat de reconèixer, i em sap greu per l'obra i per l'actor, del que he estat sempre un admirador, amb peces que m'han satisfet molt i altres no tant, però que sempre he tingut en estima. Per acabar, em sembla que avui el públic li ha fet una mala jugada, doncs ha respost d'entrada a les seves exageracions amb riallades desmesurades i aplaudiments post gag; jo tenia al costat un senyor que no ha parat de riure cridant com un orat i picant de mans com un possés, i de vegades els actors reben aquest missatge com un permís per actuar posant-hi més pa que peix. No ha estat la meva millor nit amb El Brujo, llàstima.